Naufragi a Es Caló 

Un accident més a la costa de Formentera

Formentera, 28 de setembre de 2024

Sens dubte, aquest estiu de 2024 acumula tants accidents marítims que superen qualsevol registre d’anys anteriors, als quals cal afegir el viscut aquesta matinada quan un veler d’uns 15 metres d’eslora i bandera francesa ha embarrancat a les roques de la platja de Ses Platgetes, a poca distància del poble d’Es Caló.

Probablement aquesta proximitat amb el poble, a més d’un cúmul de casualitats, ha fet que l’únic tripulant de l’embarcació hagi sobreviscut i pugui explicar-ho després del seu pas per l’hospital de Formentera, on va ingressar amb un quadre d’hipotèrmia i en complet estat de xoc.

Tot i que estava anunciada l’entrada de vents forts de direcció nord-est, que afecten de ple la zona d’Es Carnatge, on es trobava fondejat el veler la tarda anterior, el vaixell va romandre a la zona i les conseqüències han estat terribles per a l’embarcació i de la mateixa manera ho està sent per aquesta part de la costa de Formentera.

Cronologia dels fets

A les 5:00 de la matinada, encara faltaven més de dues hores perquè arribés l’albada a l’horitzó de Formentera, però en Mariano Castelló, veí d’Es Caló, es va llevar com qualsevol altre dia festiu, decidit a sortir a caçar amb els seus podencs.
Les ratxes de vent eren fortes, però en Mariano no va canviar per això el seu passeig habitual. Primer va fer una volta per la zona dels varadors d’Es Caló i després es va dirigir per la passarel·la cap a Ses Platgetes, malgrat la foscor total que domina l’illa a aquella hora de la matinada.

Alarma en la nit

Va ser llavors quan alguna cosa va trencar la foscor regnant: una lluentor intermitent de llum vermella, llum d’emergència en cas de naufragi, sobre les roques de Ses Platgetes. Senyal de localització i auxili.
Amb el cor accelerat, en Mariano es va llançar corrents cap al punt on veia la lluentor intermitent, i malgrat la llum limitada del seu frontal, va aconseguir distingir un veler que era colpejat amb força contra les roques a pocs metres de la vora.
Al costat de l’embarcació, una balsa salvavides estava atrapada entre els caps del vaixell, sense poder arribar a l’arena de la platja, també sent violentament sacsejada per les onades contra les roques i contra el que encara quedava del casc del veler.

Ajuda dels veïns

En Mariano va córrer de tornada a Es Caló, per despertar el seu veí Joan Torres Mayans i els membres de la seva família. Sense dubtar-ho, tots es van dirigir ràpidament cap a Ses Platgetes, amb l’esperança de trobar els tripulants del veler i ajudar en el que poguessin. Tan aviat com van arribar a la platja, van trucar al 112 per avisar de l’emergència.

Poc després, van arribar al lloc els efectius de la policia local, la Guàrdia Civil i els bombers, mentre esperaven l’arribada de l’embarcació de Salvament Marítim des d’Eivissa.

Entre tots els presents, intentaven divisar algun moviment que donés alguna pista sobre els tripulants de l’embarcació, però entre l’escuma del temporal i la lluentor intermitent de la llum d’emergència de la balsa que els enlluernava, no aconseguien veure ningú.

Va ser llavors quan en Joel, de tan sols 14 anys, el fill d’en Joan, va afirmar haver escoltat un gemec que provenia de la balsa.
Tot i que inicialment un dels policies ho va atribuir al brogit del vent, la persistència del jove respecte al que havia sentit els va portar a confirmar que efectivament hi havia algú a la balsa. Un nàufrag que amb prou feines tenia força per emetre un gemec desesperat.

Rescat de risc

Immediatament, van tornar a contactar amb Salvament Marítim, aquesta vegada sol·licitant la presència d’un helicòpter de rescat. No obstant això, la tardança de la seva arribada i la situació crítica en la qual es trobava el nàufrag van portar l’equip de bombers de Formentera a prendre una decisió valenta i arriscada: intentar el rescat pels seus propis mitjans.

Malgrat les fortes onades i l’evident risc per a qui hagués de saltar a la balsa, els bombers es van endinsar al mar seguint les indicacions d’en Joan, gran coneixedor de la zona.
Gràcies a la determinació i coordinació de l’equip d’emergència i el suport dels veïns, van aconseguir treure el nàufrag i portar-lo a la vora al voltant de les 7:10 del matí.

El tripulant del veler va ser trobat en un estat comprensible de xoc, amb símptomes clars d’hipotèrmia després d’haver passat prop de quatre hores a la balsa, xop i amb els músculs agarrotats pel fred i la por viscuda.

Final feliç per a tots

Per sort, el tripulant va aconseguir ser posat a resguard, i això va ser possible gràcies a la ràpida i valenta actuació d’en Mariano, en Joan, en Joel, na Loles, els bombers i els cossos de seguretat, que van treballar amb gran coordinació i determinació. Gràcies al seu esforç i dedicació, el rescat es va dur a terme sense que ningú resultés ferit. L’eficàcia i el compromís de totes aquestes persones van ser crucials per evitar una tragèdia més gran i garantir que l’afectat sortís il·lès d’aquesta difícil situació.

Tanmateix, la costa de Ses Platgetes està avui pagant les conseqüències del naufragi. El veler, atrapat entre les traïdores roques, ha estat colpejat sense descans per la força de les onades. Les envestides constants han fet que l’embarcació es desintegrés a poc a poc, fragmentant-se en incomptables trossos que ara es dispersen al llarg de tota la vora. Les restes del vaixell queden escampades per la platja, i es veuen a l’aigua peces de fusta, metall, i altres materials que abans formaven part de l’estructura del veler, creant una escena desoladora.

Les autoritats locals i els equips de neteja ja estan treballant per intentar recollir els fragments i minimitzar l’impacte ambiental, però és un procés lent i complicat, ja que el vent i la mala mar actual continuen escampant les restes per aquesta zona de la costa. La imatge de l’embarcació sent destruïda és un recordatori de la força del mar i de les conseqüències de no prendre seriosament les advertències.

Responsabilitat a la mar

Aquest incident em porta a reflexionar sobre la creixent quantitat d’accidents nàutics que ocorren a les costes de Formentera a causa de la falta d’atenció a les previsions meteorològiques. No només es posa en risc la vida dels tripulants, sinó també la seguretat dels equips d’emergència i l’equilibri natural de la nostra illa.

Com bé m’ha dit avui un amic, quan a la muntanya hi ha neu a la carretera i no portes cadenes, la Guàrdia Civil no et deixa continuar endavant. La pregunta que sorgeix és: per què no exigim el mateix nivell de responsabilitat a les embarcacions de lleure? És necessari començar a establir regulacions més estrictes per a aquells que decideixen navegar sense tenir en compte les condicions climàtiques. Només així podrem evitar aquests accidents i protegir tant les persones com la natura que ens envolta.

No vull ser especialment crític en aquest cas i probablement el tripulant tingui una justificació per haver-se trobat fondejat a la zona malgrat el pronòstic desfavorable que anunciava aquests vents intensos des de feia dies, però desgraciadament no és la primera vegada, ni serà l’última, que accidents d’aquest tipus es produeixen a les nostres costes i el risc és molt alt tant per als tripulants com per a la gent de bona fe com els nomenats en aquest article, que no dubten a posar en risc les seves vides per salvar les dels altres.