Servei de Vigilància de la Posidònia
Formentera, 15 de maig de 2025
Cada estiu, les aigües que envolten les Illes Balears es converteixen en el destí somiat de milers de navegants i amants de la mar. Però aquest esplendor natural no és fruit de l’atzar. Darrere de la seva bellesa s’hi amaga un ecosistema complex i fràgil, on la posidònia oceànica juga un paper essencial per mantenir la vida marina i la transparència de l’aigua.
Conscients del seu valor ecològic, les institucions balears han consolidat un sistema pioner de protecció d’aquesta planta marina. Un dels pilars d’aquesta estratègia és el Servei de Vigilància de la Posidònia, un operatiu que combina tecnologia, coordinació institucional i sensibilització ciutadana.
El maig de 2025 arrenca una nova temporada amb novetats importants. La incorporació d’un sistema de geolocalització en temps real (AIS) permetrà anticipar amenaces, assistir les embarcacions i optimitzar els esforços de vigilància.
A través d’un model de conservació preventiva, les Illes Balears es tornen a situar a l’avantguarda europea en la protecció del fons marí. La col·laboració entre administracions i el compromís del sector nàutic estan marcant la diferència en la defensa d’un dels tresors més valuosos de la Mediterrània.
Un servei reforçat amb tecnologia d’avantguarda
Aquest 2025, el Servei de Vigilància de la Posidònia incorporarà un sistema d’identificació automàtica (AIS, per les seves sigles en anglès) per a la geolocalització en temps real de les embarcacions. Aquesta tecnologia permetrà augmentar l’eficàcia del dispositiu, anticipar impactes i optimitzar les rutes de patrullatge de les embarcacions de vigilància.
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha assenyalat que aquest avanç reforça el caràcter preventiu del servei i consolida les Balears com a referent en la protecció del fons marí. El desplegament es realitzarà de manera progressiva, començant amb una embarcació per illa i assolint la seva operativitat total l’1 de juny amb 20 embarcacions actives.
Distribuïdes entre Mallorca (6), Formentera (5), Eivissa (4) i Menorca (5), les unitats estaran operatives fins al 10 d’octubre. L’estratègia no se centra només en la vigilància, sinó també en informar, assistir i reubicar embarcacions que fondegin indegudament sobre praderies de posidònia, minimitzant així l’impacte ambiental.
Per què la posidònia és essencial per a Formentera
La posidònia oceànica no és una alga, sinó una planta marina endèmica de la mar Mediterrània. Les seves praderies submarines formen autèntics boscos que estabilitzen el fons marí, frenen l’erosió costanera i actuen com a veritables pulmons marins: produeixen oxigen i capturen grans quantitats de diòxid de carboni.
Un dels beneficis més visibles de la posidònia és la claredat de l’aigua. Les fulles d’aquesta planta eliminen més CO₂ de l’atmosfera que qualsevol selva del món, afavorint una transparència excepcional de les aigües on habita, com la que s’observa a les platges de Formentera. Sense aquesta planta, la mar de Formentera no tindria la claredat i bellesa que la caracteritza.
Una xarxa coordinada per protegir el fons marí
El Servei de Vigilància de la Posidònia forma part de l’Operatiu Posidònia, un ambiciós programa que integra múltiples entitats: Govern Balear, Consells insulars, ajuntaments, agents de medi ambient, Ports de Balears, Guàrdia Civil de la Mar, Tragsa i altres organitzacions col·laboradores.
Entre els seus recursos destaquen el Telèfon Posidònia, un portal cartogràfic en línia per consultar les zones de fondeig permeses, la Xarxa de Monitoratge de Posidònia i la gestió dels camps de boies ecològiques, que ofereixen alternatives segures al fondeig tradicional.
Durant la temporada passada, el servei va dur a terme prop de 130.000 actuacions, va revisar gairebé 100.000 fondejos i va reubicar unes 6.800 embarcacions. Un esforç que, més enllà de les xifres, representa un model de gestió que està marcant el camí en la conservació de la mar Mediterrània.
Formentera n’és un exemple paradigmàtic: l’any 2024, només l’1 % dels fondejos es van realitzar de manera indeguda a les seves aigües, fet que demostra que les campanyes de conscienciació i els esforços de vigilància estan donant fruits.
Sóc Ramón Tur, qui està al darrere de tot el que s’escriu i es fotografia en aquesta web sobre Formentera.
Vaig descobrir l’illa el 1972 quan els meus pares, a bord de la mítica Joven Dolores, em van portar per primera vegada a passar uns dies de vacances des d’Eivissa i aquell va ser un amor a primera vista que, amb el pas del temps, s’ha reforçat fins a convertir Formentera en el meu lloc de residència des de fa molts anys.
Si ho desitges, pots seguir-me al perfil d’Instagram @4mentera.com_
