Formentera, 15 d’agost de 2026
Formentera desenvolupa un projecte de restauració marina destinat a recuperar coralls i gorgònies que les xarxes de pesca capturen accidentalment. La iniciativa aplica a les aigües de l’illa un mètode provat anteriorment a Catalunya i busca retornar aquests organismes al fons marí en unes condicions que n’afavoreixin la supervivència.
El projecte CAVALGA compta amb la participació de l’investigador Stefano Ambroso, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i pren com a referència l’experiència de LIFE ECOREST. Aquest programa va permetre reintroduir des del 2022 més de 8.000 coralls, gorgònies i esponges davant de les costes de Barcelona i Girona.
Els resultats obtinguts a Catalunya van mostrar una supervivència estimada superior al 90% en alguns dels organismes recuperats. Els investigadors també van comprovar que aquestes estructures tornaven a tenir una funció important per a l’ecosistema en convertir-se en espais de refugi i cria per a altres espècies.
Formentera adapta ara aquest model a les característiques dels seus fons marins, que presenten una diversitat de coralls diferent de la que es troba a Catalunya. El projecte combina la restauració dels organismes afectats per la pesca amb la recerca científica i la col·laboració directa del sector pesquer.
Experiència a Catalunya
L’experiència que serveix de referència per a Formentera va començar amb LIFE ECOREST al litoral català. El projecte va instal·lar aquaris en vuit confraries de pescadors de Barcelona i Girona per rebre els coralls, les gorgònies i les esponges que quedaven atrapats accidentalment a les xarxes.
Retornar directament aquests organismes a l’aigua no en garantia la supervivència. Molts havien estat arrencats de la seva base i podien caure tombats o quedar coberts pels sediments. Per evitar-ho, els biòlegs els van tornar a fixar a pedres o còdols abans que els pescadors els retornessin al fons marí.
Des del 2022, el procediment va permetre reintroduir més de 8.000 exemplars i alguns van assolir una supervivència estimada superior al 90%.
El ‘mètode del bàdminton’
La tècnica emprada rep el nom de “mètode del bàdminton”. Un cop el corall o la gorgònia queda fixat a una pedra, es deixa caure suaument des de l’embarcació. El pes del còdol ajuda a fer que arribi al fons en posició vertical, d’una manera semblant a la caiguda d’un volant de bàdminton.
Aquesta orientació redueix el risc que l’organisme quedi enterrat pels sediments i li permet continuar rebent els corrents necessaris per alimentar-se. D’aquesta manera, el mètode busca augmentar-ne les possibilitats de supervivència i recuperar les estructures tridimensionals que aquests organismes formen sobre el fons marí.
Crear refugis i zones de cria
La restauració no busca únicament salvar els exemplars capturats accidentalment. Els coralls, les gorgònies i les esponges formen estructures que proporcionen refugi i espais de reproducció a peixos, crustacis, cefalòpodes i altres espècies.
A Catalunya, els investigadors van reintroduir els exemplars en zones que el mateix sector pesquer havia tancat prèviament a la pesca, algunes de fins a 50 quilòmetres quadrats. El seguiment posterior va permetre detectar postes d’ous i exemplars juvenils i va confirmar que aquestes estructures funcionaven com a zones de cria per a algunes espècies, especialment cefalòpodes.
També van aparèixer espècies d’interès comercial al voltant dels organismes recuperats, un resultat que va mostrar com la restauració d’aquests hàbitats també podia afavorir l’activitat pesquera.
Col·laboració dels pescadors
Els pescadors tenen un paper fonamental en aquest sistema. Són ells els qui recuperen els organismes de les xarxes, els mantenen en aigua i els traslladen fins als aquaris perquè puguin ser preparats abans de tornar al mar.
L’experiència catalana va mostrar que facilitar aquesta tasca era essencial per aconseguir una participació més gran. La ubicació dels aquaris a prop de llocs fàcilment accessibles, per exemple, va augmentar la implicació de les tripulacions.
LIFE ECOREST també va estudiar els exemplars recuperats per vaixells d’arrossegament. Durant els mesos més càlids, alguns van tenir dificultats per sobreviure, possiblement a causa del xoc tèrmic entre les aigües profundes, situades entre els 15 i els 17 graus, i les temperatures superiors als 20 graus de la superfície. Amb l’arribada de la tardor, els investigadors van comprovar una supervivència més elevada.
Sóc Ramón Tur, qui està al darrere de tot el que s’escriu i es fotografia en aquesta web sobre Formentera.
Vaig descobrir l’illa el 1972 quan els meus pares, a bord de la mítica Joven Dolores, em van portar per primera vegada a passar uns dies de vacances des d’Eivissa i aquell va ser un amor a primera vista que, amb el pas del temps, s’ha reforçat fins a convertir Formentera en el meu lloc de residència des de fa molts anys.
Si ho desitges, pots seguir-me al perfil d’Instagram @4mentera.com_
