Formentera, 15 d’agost de 2025
Fa uns dies, els membres de diversos grups de whatsapp vam rebre un missatge d’un dels participants que deia: “el proper dijous farà un any des que em vau salvar la pell i és per això que us vull convidar dijous a fer unes cerveses tots junts a Es Ram a partir de les 19:30”
Era el missatge d’en Xicu des Moliner, el pescador de la Mola que va estar a punt de perdre la vida en un dels temporals més forts i sobtats que es recorden a l’illa de Formentera, just fa un any.
Ahir vam celebrar tots junts el primer aniversari de la nova vida d’en Xicu, i crec que poques vegades he estat en un aniversari on les cares de felicitat de tots els convidats fossin de tanta alegria i orgull en mirar-nos els uns als altres. Una història amb un final molt feliç, la història d’un grup de gent que va fer l’impossible per salvar la vida d’una bona persona i tornar a terra el seu llaüt, Cristina.
Des d’aquesta entrada del blog intentaré fer un petit resum del que van ser els esdeveniments viscuts entre el 14 d’agost i l’10 de setembre de l’any passat, però sobretot intentaré transmetre el que, des del meu punt de vista, vam viure ahir capvespre a Es Ram un petit gran grup de gent de Formentera.
Resum del que es va viure fa un any
A l’agost de 2024, Formentera va viure un d’aquells episodis que queden gravats per sempre en la memòria col·lectiva. El 14 d’agost, un temporal sobtat va sacsejar l’illa amb una força inusual, posant en perill embarcacions, pescadors i veïns. Entre els que eren a la mar en aquell moment hi havia en Xicu Torres Costa, “Xicu des Moliner”, que havia sortit a pescar amb el seu llaüt Cristina. La tempesta va bolcar la seva embarcació i la va enfonsar en qüestió de minuts, deixant en Xicu a la deriva durant set llargues hores, agafat a un fragment de fusta de la seva pròpia embarcació fins que va ser rescatat pels seus amics i veïns, que no van dubtar a llençar-se a la mar per buscar-lo. Aquella tarda, tota Formentera va respirar alleujada: en Xicu era viu.
Però la història no es va acabar aquí. El que semblava una pèrdua definitiva —l’enfonsament del Cristina— es va transformar, menys d’un mes després, en un segon miracle. El 10 de setembre, el llaüt va aparèixer de forma inesperada i misteriosa a Es Ram, intacte, com si mai hagués tocat el fons de la mar. Ningú no va saber en aquell moment qui l’havia rescatat ni com hi havia arribat. El retrobament entre en Xicu i la seva barca va estar carregat de llàgrimes i un sentiment de gratitud compartit per tota l’illa.
Feliç aniversari
Ahir va ser el dia en què en Xicu ens va citar per celebrar la seva nova vida i, tot i que no vaig arribar gaire més tard de l’hora prevista, Es Ram ja era ple de cares conegudes i en Xicu donant la benvinguda, una encaixada de mans i abraçades a cadascun de nosaltres.
Una gran taula carregada de beguda i menjar, situada sobre el pla damunt els penya-segats de la zona, ens oferia l’agraïment d’en Xicu a tots els seus convidats a la festa i unes vistes espectaculars a la mar en calma i la posta de sol sobre els penya-segats d’Es Cap de Barbaria.
Arribat el moment, no hi podia faltar cantar-li tots junts el “Cumpleaños Feliz” a crits, a més d’un pastís amb una sola espelma, el número 1, que va bufar ràpid per evitar que li féssim massa fotos.
Entre els convidats, n’Adán Escandell, qui finalment va trobar en Xicu enmig de la mar aquell 14 d’agost. Després de 7 hores a la deriva el va pujar a la seva llanxa i el va portar de tornada a terra perquè avui, un any després, poguéssim fer broma amb ell dient que, com a pescador, en Xicu deu haver estat la seva millor captura de tota la vida.
Alguna cosa per recordar
Entre els convidats a la celebració d’ahir es respirava un ambient de sentir-nos part, cadascun de nosaltres, de l’aniversari d’un fet del qual hem format part d’una manera o altra, una cosa que recordarem tota la vida i que tant de bo algú, algun dia, es decideixi a contar tots els secrets que encara envolten aquesta preciosa història donant-li forma de novel·la, documental, pel·lícula o el que sigui, perquè és una història per contar-se i per no ser mai oblidada.
Em sent orgullós d’haver estat convidat a la festa d’ahir i, d’alguna manera, formar part d’aquesta comunitat de bona gent de Formentera.
Sóc Ramón Tur, qui està al darrere de tot el que s’escriu i es fotografia en aquesta web sobre Formentera.
Vaig descobrir l’illa el 1972 quan els meus pares, a bord de la mítica Joven Dolores, em van portar per primera vegada a passar uns dies de vacances des d’Eivissa i aquell va ser un amor a primera vista que, amb el pas del temps, s’ha reforçat fins a convertir Formentera en el meu lloc de residència des de fa molts anys.
Si ho desitges, pots seguir-me al perfil d’Instagram @4mentera.com_
