Lettre de Formentera
Formentera, 16 febrer 2025
L’any 1972, el director suís Yvan Butler va presentar Lettre de Formentera, un documental emès al programa Temps présent de la Radio Télévision Suisse. Aquest curtmetratge de 26 minuts, que podràs veure al final d’aquest article, va capturar l’essència de Formentera, mostrant-la com un refugi de pau enmig d’un dels conflictes més devastadors de l’època: la guerra del Vietnam.
Butler, conegut en el seu moment per la seva sensibilitat cinematogràfica en obres com La Fille au violoncelle (1973), va explorar en aquest documental anomenat Lettre de Formentera (Cartes de Formentera) no només la bellesa natural de l’illa i els costums dels seus habitants abans de l’arribada del turisme, sinó també la seva transformació en un símbol de resistència pacífica.
Lettre de Formentera reflecteix la desesperació d’una generació que buscava escapar de la violència, explicant com joves d’arreu del món, especialment nord-americans, van trobar a l’illa un espai per redefinir la seva existència i valors, vivint l’esperit hippy que va marcar una època tant a l’illa com al món.
La guerra del Vietnam (1955-1975) va ser un conflicte llarg i sagnant que va enfrontar Vietnam del Nord, recolzat per la Unió Soviètica i la Xina, contra Vietnam del Sud, recolzat pels Estats Units i altres nacions aliades. El que va començar com un intent d’aturar l’expansió del comunisme al sud-est asiàtic, aviat es va convertir en un símbol de divisió política, protestes i rebuig global.
La intervenció nord-americana al Vietnam va ser altament controvertida, generant un moviment pacifista massiu dins dels mateixos Estats Units. Les imatges de bombardejos, pobles destruïts i joves soldats morts o mutilats van provocar una onada d’indignació i protestes arreu del món.
Molts joves nord-americans, especialment de classes benestants, es van trobar davant un dilema moral i existencial: ser reclutats per lluitar en una guerra que no comprenien ni recolzaven, o fugir per evitar el servei militar. Alguns van buscar refugi en països veïns com el Canadà, mentre que altres van optar per destinacions més exòtiques i menys controlades, com Goa a l’Índia, Bali a Indonèsia o les Illes Balears a Espanya.
Formentera, amb el seu ambient relaxat, el seu clima idíl·lic i una economia poc desenvolupada, oferia l’amagatall perfecte per a aquells que buscaven evitar el reclutament i viure una vida alternativa.
El documental és ple d’imatges de com era Formentera als anys 70 del segle passat, on la majoria de paisatges són rurals o de la costa de l’illa. D’entre tots aquests fotogrames, m’ha cridat especialment l’atenció veure l’actual Blue Bar, sobre el cim de la duna a la platja de Migjorn, i intentar esbrinar-ne una mica més sobre el seu passat.
Després de preguntar a diversos amics, ha estat en Pascual d’Es Caló qui m’ha confirmat que aleshores el local es deia Cafe Bar María. Nom de la propietària de l’establiment fins no fa tants anys i que, juntament amb la seva filla, regentava l’emblemàtic local amb, ja aleshores, el seu inconfusible color blau a les parets.
L’illa de Formentera es va convertir en un enclavament hippy durant els anys 60 i 70. Inspirats per la contracultura, la recerca de llibertat, l’espiritualitat i el rebuig als valors tradicionals, els hippies van trobar a Formentera un paradís on podien viure en pau, practicar l’amor lliure, la meditació i la connexió amb la natura.La comunitat hippy de Formentera, retratada al documental d’Yvan Butler, simbolitzava un contrast radical amb la realitat d’una guerra brutal. Mentre el món sagnava al Vietnam, a Formentera es cultivaven la pau, l’art i la fraternitat.
Lettre de Formentera continua sent un testimoni visual d’una època turbulenta i d’un refugi que en el seu dia va oferir esperança a molts. Avui vull pensar que Formentera conserva part d’aquest esperit bohemi, atraient visitants que busquen escapar de l’enrenou de les seves vides quotidianes i submergir-se en una vida més simple, envoltats d’un mar d’un blau que enamora a qui s’hi submergeix almenys un cop a la vida.
La història de Formentera, el seu paper durant la guerra del Vietnam i la seva relació amb el moviment hippy és un recordatori de com els petits racons del món poden convertir-se en símbols de resistència, llibertat i pau.
Sóc Ramón Tur, qui està al darrere de tot el que s’escriu i es fotografia en aquesta web sobre Formentera.
Vaig descobrir l’illa el 1972 quan els meus pares, a bord de la mítica Joven Dolores, em van portar per primera vegada a passar uns dies de vacances des d’Eivissa i aquell va ser un amor a primera vista que, amb el pas del temps, s’ha reforçat fins a convertir Formentera en el meu lloc de residència des de fa molts anys.
Si ho desitges, pots seguir-me al perfil d’Instagram @4mentera.com_