Baixar la temperatura mitjana

Projecte Formentera Living

Formentera, 11 de maig de 2025

El projecte impulsat per Nature & People Foundation juntament amb Baleària, proposa reforestar l’illa i recuperar-ne la biodiversitat per tal de refrescar la seva temperatura mitjana fins a tres graus.

Segons l’informe presentat, Formentera compta amb una cobertura arbòria limitada, especialment a les zones urbanes. Això redueix la capacitat de refredament natural de l’illa i agreuja els efectes de la calor, la sequera i la pèrdua d’ecosistemes. En comparació amb les illes veïnes de les Balears, Formentera pateix un dèficit de vegetació que afecta tant la qualitat de vida com la sostenibilitat de l’entorn.

La iniciativa preveu una inversió anual de 20 milions d’euros, amb l’objectiu de plantar 475.000 arbres i 6.000 arbustos autòctons i recuperar cultius tradicionals en diferents zones i entorns de l’illa.

Aquest projecte ha generat interés dins de la institució insular de l’illa, però també la demanda de molts residents per conèixer-ne els detalls abans de dur-lo a terme, degut als dubtes que genera una actuació d’aquest tipus sobre un territori tan fràgil com és Formentera.

Per què Formentera necessita més vegetació?

El diagnòstic previ del projecte va revelar que l’illa compta amb menys del 10% de cobertura arbòria a les zones urbanes i una pèrdua del 58% de vegetació primària arreu del territori. A més, l’abandonament dels cultius tradicionals ha provocat que el paisatge perdi la seva diversitat i bellesa característica, reduint també el seu atractiu turístic sostenible.

La proposta es resumeix en una idea clara: recuperar allò perdut. Plantar 475.000 arbres i 6.000 arbustos autòctons no només farà baixar la temperatura, sinó que revitalitzarà els ecosistemes i les tradicions agrícoles. Figueres, savines, ametllers, garrofers o vinyes són algunes de les espècies escollides.
Aquesta acció permetria també crear un paisatge en mosaic més atractiu i saludable, millorant la qualitat de vida tant per als residents com per als visitants. El pla contempla intervenir tant en zones urbanes com agrícoles i forestals, amb un enfocament integral.

Crèdits de biodiversitat: la inversió verda del futur

Per finançar el projecte, es llançarà un sistema de crèdits de biodiversitat urbana. Aquest model permetrà a empreses invertir —econòmicament o en espècie— en accions de renaturalització. A canvi, podran accedir a beneficis com exempcions fiscals, descomptes en serveis turístics o reconeixement per la seva contribució ambiental.
Aquest sistema converteix Formentera en un laboratori global per assajar noves formes de sostenibilitat econòmica, en què la biodiversitat genera valor compartit entre empresa, societat i territori.

Dubtes entre la població local

Tot i l’entusiasme per part del Consell Insular de Formentera, moltes veus locals han expressat les seves reserves sobre la viabilitat del projecte ‘Living Formentera’. A les xarxes socials, alguns residents plantegen preocupacions concretes que podrien comprometre l’èxit del projecte.
Una de les pors més recurrents és la manca d’aigua. En una illa amb una pluviometria molt baixa i una alta pressió sobre els recursos hídrics, no queda clar com es pretén mantenir amb vida centenars de milers de nous arbres i arbustos. L’escassetat d’aigua per al reg genera dubtes tècnics difícils d’ignorar.

Experiències prèvies negatives

Un altre obstacle assenyalat és la presència massiva de tudons des de fa més d’una dècada. Aquesta espècie, molt estesa a l’illa i que hi va arribar de manera natural, s’alimenta de llavors, fruits i brots tendres, cosa que podria dificultar greument el creixement de les noves plantacions si no es planteja una estratègia de protecció.

De la mateixa manera, no s’oblida que l’arribada de serps a l’illa en els darrers anys va ser deguda a la importació d’oliveres provinents de la península per embellir els jardins d’uns quants, i que està tenint un efecte molt perjudicial sobre diverses espècies autòctones de Formentera, entre elles les emblemàtiques sargantanes (Podarcis pityusensis).

També hi ha inquietud pel possible risc sanitari que suposa introduir arbres no criats a Formentera. La població recorda el cas de la repoblació forestal a Es Cap de Barbaria, on pins provinents de fora van introduir sense voler la processionària del pi, una plaga que encara avui afecta àmplies zones de l’illa i de la qual s’assumeix que serà impossible l’eradicació total.

Aquestes veus no s’oposen necessàriament al projecte Living Formentera, però sí que reclamen més claredat, participació local i una avaluació realista dels reptes específics de Formentera abans d’avançar en una transformació ecològica d’aquesta magnitud.