Espalmador

Permís d’obres a l’illot

Formentera, 24 Març 2026

L’illa de s’Espalmador, situada al nord de Formentera, torna a situar-se en el focus informatiu davant l’inici de les obres de reforma de les seves dues úniques habitatges. El projecte afecta les cases històriques conegudes com s’Alga i Majoral, dues edificacions amb dècades d’antiguitat que formen part del patrimoni arquitectònic de l’illot.

La intervenció es desenvoluparà en un entorn especialment sensible des del punt de vista ambiental i patrimonial. L’illot forma part del Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera i està subjecte a múltiples figures de protecció, fet que obliga que el projecte compleixi estrictes condicions tècniques, arqueològiques i paisatgístiques.

La llicència urbanística per dur a terme l’actuació s’ha concedit després de diversos anys de tramitació administrativa i amb nombroses condicions imposades per les autoritats insulars. L’objectiu principal consisteix a permetre la rehabilitació de les construccions sense alterar l’essència del paisatge ni el valor natural de l’enclavament.

Com a promotor d’aquesta actuació es troba l’actual propietat de l’illot, una societat vinculada a una família empresarial belga que va adquirir s’Espalmador el 2018 per una xifra milionària. Tanmateix, la història del lloc es remunta molt més enrere, amb diversos propietaris que van mantenir l’illot pràcticament intacte durant dècades.

Projecte de reforma

Les obres se centren en la rehabilitació integral de les dues habitatges existents a s’Espalmador: s’Alga i Majoral. Ambdues edificacions estan catalogades dins del planejament insular, fet que obliga a preservar-ne les característiques arquitectòniques essencials.
La intervenció compta amb l’autorització del Consell Insular de Formentera des del gener de 2025, després d’analitzar diferents informes tècnics i jurídics. L’expedient administratiu va començar el juliol de 2020, quan l’empresa propietària va sol·licitar la llicència per rehabilitar els immobles.

El projecte està dissenyat per l’arquitecte de Formentera Marià Castelló i se centra a restaurar construccions aixecades abans de 1956. Aquestes edificacions es consideren legals dins del marc urbanístic actual i formen part del catàleg de protecció del territori.
Un dels aspectes clau de l’autorització és que la reforma no altera els paràmetres urbanístics existents. Les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l’illa sense augmentar volums ni modificar l’estructura de l’enclavament.

Arqueologia i conservació

A causa del valor històric del lloc, el projecte incorpora diverses exigències relacionades amb la protecció del patrimoni arqueològic. Abans d’iniciar els treballs es durà a terme una excavació arqueològica destinada a documentar possibles restes històriques al subsòl.
Durant l’execució de les obres també s’estableix un control arqueològic permanent. Qualsevol troballa s’ha de registrar i incorporar a la documentació del jaciment.

Les autoritats també obliguen a conservar diversos elements originals dels habitatges. Entre ells s’inclouen els pilars tradicionals de la casa de s’Alga i estructures rurals com corrals i tancats situats a prop del mateix habitatge.
Aquestes mesures busquen garantir que la reforma respecti la identitat històrica de les construccions, moltes d’elles vinculades als antics usos agrícoles de l’illot.

Limitacions ambientals

La ubicació de s’Espalmador dins del Parc Natural de Ses Salines implica que el projecte estigui sotmès a una àmplia normativa ambiental. La intervenció ha de respectar tant el paisatge com la fauna i la vegetació de l’entorn.
Entre les condicions establertes s’inclouen restriccions sobre sorolls i activitats que puguin afectar les espècies presents al parc. També es prohibeixen actuacions que alterin el perfil natural del terreny o modifiquin la vegetació existent.

La normativa exigeix, a més, que les zones no ocupades per edificacions es mantinguin en el seu estat natural. A les àrees forestals s’ha de cuidar i controlar la massa boscosa per reduir el risc d’incendis, mentre que a les zones agrícoles s’han de mantenir aptes per a cultius tradicionals.
Fins i tot els materials de construcció estan regulats. Les façanes han de respectar l’estètica tradicional de les Pitiüses, utilitzant pedra vista o acabats emblanquinats i evitant revestiments moderns o colors cridaners que trenquin la integració paisatgística.

Actuals propietaris i la història d’Espalmador

L’illa de s’Espalmador pertany actualment a la societat Salga Majoral S.L., controlada per l’empresa luxemburguesa CFdE S.A. i vinculada a la família empresarial belga Cigrang. Aquest grup inversor va adquirir l’illot el 2018 per uns 18 milions d’euros, després que les administracions públiques decidissin no exercir el seu dret de tanteig i retracte per comprar l’illa.
Abans d’aquesta operació, s’Espalmador va romandre durant més de vuitanta anys en mans de la família Cinnamond. L’arquitecte català Norman Cinnamond va comprar l’illot el 1932 a Carlos Tur Roig per unes 42.000 pessetes. Durant tot aquest temps l’illa es va mantenir pràcticament intacta i sense desenvolupament turístic, fet que va ajudar a preservar el seu caràcter natural.

Amb unes 137 hectàrees i prop de tres quilòmetres de longitud, s’Espalmador representa avui un dels espais més singulars de l’arxipèlag balear. Tot i que és de propietat privada, l’illot compta amb una de les proteccions ambientals més altes, ja que forma part del Parc Natural de Ses Salines i de la Xarxa Natura 2000, a més d’estar catalogat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus.
Aquestes limitacions impedeixen el desenvolupament turístic i fan que a l’illa només hi existeixin dues habitatges i alguns elements patrimonials com la Torre de sa Guardiola. En aquest context, la reforma de les cases històriques es planteja com una intervenció molt limitada, destinada a conservar les edificacions existents sense alterar l’equilibri natural de l’enclavament.