Formentera, 6 de setembre de 2026
Les aigües situades al sud de Formentera van ser, dies enrere, l’escenari d’una sorprenent troballa arqueològica durant una campanya científica dedicada a l’estudi dels recursos pesquers de la Mediterrània. Desenes d’àmfores de terrissa, presumiblement d’època romana, van emergir accidentalment del fons marí durant els treballs realitzats per un vaixell oceanogràfic.
Els recipients van arribar a la superfície durant una de les operacions de pesca científica de la campanya MEDIAS. Bona part de les peces presentaven un notable estat de conservació malgrat el temps transcorregut sota el mar i algunes encara conservaven els sediments acumulats durant segles.
Les primeres estimacions realitzades a bord van situar algunes de les àmfores entre els segles II i III dC, tot i que correspon als experts confirmar aquesta cronologia.
La troballa té, a més, una connexió directa amb les Pitiüses, més enllà d’haver-se produït en aigües pròximes a Formentera. Les autoritats van determinar que els materials recuperats s’han de dipositar al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, on podran ser examinats per conèixer millor el seu origen i context històric.
Durant una campanya científica
Les àmfores van aparèixer durant la divuitena edició de la campanya MEDIAS (Mediterranean International Acoustic Survey), un programa destinat a avaluar la biomassa d’espècies com la sardina i el seitó en aigües de la Mediterrània.
Va ser durant una de les operacions realitzades al mar quan les xarxes van treure a la superfície un carregament completament inesperat: desenes de grans recipients ceràmics que, per les seves característiques, van ser identificats inicialment com a possibles àmfores romanes.
En el llenguatge pesquer, cadascuna d’aquestes operacions rep el nom de «lance», terme que fa referència al procés de calar i posteriorment recollir l’art de pesca. En aquesta ocasió, una operació rutinària d’investigació va acabar convertida fortuïtament en una important troballa arqueològica.
Les peces van ser hissades fins a coberta i van quedar sota custòdia per garantir-ne la protecció. La descoberta també es va comunicar a les autoritats competents per determinar el procediment que calia seguir.
1.800 anys d’antiguitat
Les primeres observacions realitzades després de la recuperació apuntaven cap a recipients d’època romana. Des del mateix vaixell van considerar que la seva forma, més globular, podria correspondre a àmfores dels segles II o III dC.
Entre els elements més cridaners hi havia una inscripció visible en almenys una de les peces, en la qual es podien distingir les lletres «FPATERN» o «FPATERNI». El seu significat i la possible relació amb el lloc de fabricació o el productor han de ser estudiats ara pels especialistes.
Les àmfores van ser un dels recipients més utilitzats durant l’època romana per transportar mercaderies a través de la Mediterrània. S’hi transportaven productes com oli, vi, salses i salaons de peix. Els vaixells mercants podien transportar centenars i fins i tot milers d’aquests recipients apilats a les seves bodegues.
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera
Després de comunicar-se la descoberta, el Ministeri de Cultura va determinar que les àmfores s’han de dipositar al Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera. La decisió s’ajusta a la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric Espanyol, que regula el procediment davant de troballes arqueològiques fortuïtes.
Un cop lliurades les àmfores als organismes responsables de la seva custòdia i conservació, comença la feina dels especialistes per establir-ne la cronologia, procedència i característiques. També adquireix un interès especial el lloc exacte de la troballa, ja que pot aportar informació sobre la navegació i les rutes comercials que travessaven les aigües de les Pitiüses durant l’època romana.
El vaixell Miguel Oliver
La troballa es va produir a bord del Miguel Oliver, un vaixell oceanogràfic de la Secretaria General de Pesca amb port base a Vigo. Va entrar en servei l’any 2007, té 70 metres d’eslora i participa en diferents campanyes científiques en aigües espanyoles.
La seva presència a la Mediterrània té com a finalitat estudiar els recursos pesquers dins de la campanya MEDIAS i no pas dur a terme treballs arqueològics. Tanmateix, una d’aquestes operacions científiques és la que ha permès recuperar accidentalment unes peces que han romàs durant segles sota el mar.
Sóc Ramón Tur, qui està al darrere de tot el que s’escriu i es fotografia en aquesta web sobre Formentera.
Vaig descobrir l’illa el 1972 quan els meus pares, a bord de la mítica Joven Dolores, em van portar per primera vegada a passar uns dies de vacances des d’Eivissa i aquell va ser un amor a primera vista que, amb el pas del temps, s’ha reforçat fins a convertir Formentera en el meu lloc de residència des de fa molts anys.
Si ho desitges, pots seguir-me al perfil d’Instagram @4mentera.com_
