Plantar Posidònia a Formentera

Manu San Félix

Formentera, 12 de març de 2025

L’any 1981, la vida de Manu San Félix va fer un gir decisiu. Aquell jove nascut a Madrid, apassionat pel mar, va tenir l’oportunitat de fer la seva primera immersió al Mediterrani, un moment que marcaria el seu destí. Sota la superfície, va descobrir la Posidonia oceanica, una planta marina única que el va deixar fascinat. L´experiencia va ser tan emotiva que, amb els anys, va decidir traslladar-se a Formentera i dedicar la seva vida a estudiar i protegir aquest ecosistema essencial.

Des d’aleshores, no només s’ha convertit en un reconegut biòleg marí i explorador de National Geographic, sinó també en un dels majors defensors de la conservació marina al Mediterrani.

La posidonia oceanica no és una alga, sinó una planta superior amb arrels, tiges, fulles i la capacitat de florir sota l’aigua. Les seves extenses praderies submarines a Formentera tenen un paper crucial en l’equilibri ecològic del mar.

Són capaces d’alliberar grans quantitats d’oxigen, contribuint a la transparència de l’aigua i servint de refugi per a centenars d’espècies marines. A més, un sol metre quadrat de posidònia captura tant diòxid de carboni com 15 metres quadrats de la selva amazònica, convertint-la en un dels ecosistemes més eficients en la lluita contra el canvi climàtic.

Associació Vellmarí

Davant aquesta crisi, Manu San Félix, juntament amb l’Associació sense ànim de lucre Vellmarí, ha impulsat una innovadora iniciativa de replantació manual de posidònia a Formentera, amb l’objectiu de restaurar les praderies malmeses. Aquest projecte pioner busca demostrar que, amb l’esforç adequat i la consciència ambiental, és possible revertir part del dany causat i recuperar un dels ecosistemes més valuosos del planeta.

Des de fa més de tres dècades, San Félix ha estudiat la possibilitat de replantar posidònia per restaurar les praderies marines degradades. En els primers anys, l’objectiu era simple: comprovar si les plàntules podien sobreviure. Avui, gràcies a anys d’investigació, sap que sí. Les plantes germinades en laboratori poden arrelar i créixer, cosa que obre una porta d’esperança per a la recuperació del Mediterrani.

Procés de plantació de posidònia

En els darrers anys, el seu equip ha perfeccionat el mètode de plantació, assolint una taxa de supervivència del 75%. L’any 2024, van replantar més de 15.000 plantes, superant amb escreix la seva meta inicial de 10.000 i aconseguint cobrir 600 metres quadrats de superfície marina. Per al 2025, l’objectiu és encara més ambiciós: superar les 50.000 plantes reforestades.

San Félix descriu la reforestació de posidònia com un procés de jardineria submarina. Això es deu al fet que la posidònia és una planta terrestre que va evolucionar per adaptar-se al medi marí i, per aquest motiu, el mètode utilitzat per l’Associació Vellmarí es basa en dues estratègies molt similars a les que es duen a terme en l’agricultura terrestre:
• Replantació d’esqueixos i fragments: es recullen els trossos de posidònia arrencats pels corrents i es tornen a plantar en zones adequades.
• Germinació de llavors: es recullen els fruits que a la primavera arriben a la costa i se n’extreuen les llavors per germinar-les en laboratori abans de reintroduir-les al mar.

Aquesta última tècnica ha permès augmentar l’eficiència i la rapidesa del procés de replantació gràcies a l’experiència adquirida amb el pas dels anys.

El desafiament de resistir la força del mar

El mar no és un entorn fàcil per a la reforestació. Tot i que germinar la posidònia en laboratori és un pas fonamental, fixar-la al fons marí és el veritable repte. “Les plantes no moren perquè sí, el problema és que el mar les arrenca. L’energia del Mediterrani és immensa, i la nostra lluita és ajudar aquestes plàntules a resistir”, explica San Félix quan parla sobre el tema.

Plantar posidònia continua sent un desafiament, però la dificultat més gran és aconseguir que la planta s’aferri bé al fons per resistir els temporals i l’onatge. A diferència dels arbres en terra ferma, el principal risc no és que la planta mori, sinó que sigui arrencada per la força del mar.

Voluntaris, empreses i institucions

L’èxit de la reforestació de posidònia no seria possible sense l’esforç dels voluntaris. L’estiu passat, 300 persones van participar en la plantació, i l’objectiu per al 2025 és arribar als 500 voluntaris.

Més enllà de l’impacte ecològic, la reforestació també fa créixer la consciència ambiental. “Els voluntaris que baixen a l’aigua en surten transformats. Quan plantes la teva pròpia posidònia, entens com és de fàcil destruir i com és de difícil recuperar”, reflexiona San Félix.

A més, la feina de reforestació requereix no només esforç físic, sinó també suport institucional i finançament. “No és només plantar”, assenyala San Félix. “Has d’aconseguir el suport de fundacions i empreses com Trasmapi i la seva Fundació Be Blue, entre d’altres, i tenir un bon projecte perquè et concedeixin els permisos de reforestació a nivell institucional”.

Més consciència, però encara molt per fer

Tot i que la consciència sobre la importància de la posidònia ha crescut en els darrers anys, encara queda molt per fer. “Quan vaig arribar a Formentera el 1992, la posidònia no existia en l’imaginari col·lectiu. No es reconeixia la seva enorme contribució a l’economia i l’ecologia de les illes”, comenta San Félix.
Tanmateix, la lluita continua. “Moltes vegades sento impotència perquè continuem perdent posidònia i el Mediterrani segueix deteriorant-se”, admet el biòleg. “Però plantar el mar és plantar esperança. I, encara que les onades siguin fortes, hi ha una cosa més poderosa que la força de l’aigua: la voluntat d’aquells que es neguen a rendir-se”.