Tres dies a la deriva a Formentera
Formentera, 22 de juny de 2025
El passat dimecres 18 de juny, Mary Gavin, una turista britànica de 39 anys que estava de vacances a Formentera, va desaparèixer després de sortir a navegar sola des del port de la Savina. El que havia de ser una excursió per la costa es va transformar en una situació d’emergència quan no va tornar al port a l’hora prevista, i les seves companyes de viatge van denunciar la seva desaparició.
Aquella mateixa nit es va activar un operatiu de recerca per mar, terra i aire que va mobilitzar Salvament Marítim, la Guàrdia Civil i diverses embarcacions privades. La manca d’informació sobre el seu rumb i destí va complicar enormement les tasques de rastreig, que es van allargar durant diversos dies.
El temps passava i no hi havia cap senyal, ni comunicació, ni cap avistament de l’embarcació. Durant dies, la incertesa va ser absoluta. Però finalment, i contra tot pronòstic, la història va fer un gir inesperat.
La llanxa amb què va sortir a navegar, de petites dimensions i fàcil de manejar, es pot llogar sense necessitat de títol ni experiència prèvia, però la situació viscuda demostra que aquest tipus d’aventures poden comportar riscos si no es planifica adequadament la travessia.
Una travessia sense rumb definit
La turista britànica es va presentar en una empresa de xàrter nàutic al port de la Savina, a Formentera. Va llogar una petita embarcació a motor de 4,62 metres, apta per ser conduïda sense titulació. “Només vull fer una volta”, va comentar. No va especificar cap direcció concreta, i va salpar sola a les 18.30 hores.
El que havia de ser una breu excursió per la costa de Formentera es va convertir ràpidament en un motiu d’alarma seriós. Passades les 20.00 hores, l’empresa va adonar-se que la noia i l’embarcació no havien tornat al port, ni havien donat cap senyal. Davant la manca de notícies, l’empresa propietària de la llanxa va donar l’avís a Salvament Marítim i es va activar el protocol de recerca.
Recerca per mar, terra i aire
Des d’aquell moment, la maquinària d’emergència es va posar en marxa. L’helicòpter Helimer 222 va sobrevolar la zona, mentre embarcacions com la Salvamar Naos i la SL Posidonia patrullaven les aigües properes. Es van llançar avisos per ràdio a totes les embarcacions en aigües pitiüses. Ningú havia vist la Mary ni la Quicksilver de color crema amb tendal negre.
Simultàniament, la Guàrdia Civil va desplegar una recerca terrestre, mentre el Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) inspeccionava la costa a la recerca de qualsevol indici. La incertesa era total. La manca d’un rumb definit i l’autonomia limitada de l’embarcació convertien cada hora en una cursa contra el temps.
El silenci al mar: dies sense respostes
Els dies passaven i no hi havia cap rastre. La cobertura mediàtica augmentava, la preocupació creixia i les hipòtesis es multiplicaven. Havia patit un accident? S’havia quedat sense motor? Havia estat arrossegada pels corrents? Les autoritats no descartaven cap possibilitat.
Mentrestant, l’equip de rescat mantenia l’operatiu. Sense senyals de ràdio ni coordenades, localitzar una embarcació tan petita era com buscar una agulla en un paller gegantí.
El millor final
Quan molts començaven a perdre l’esperança, va arribar la notícia que ningú s’atrevia a anticipar. El dissabte 21 de juny, un vaixell que feia la ruta entre Mallorca i València va albirar una embarcació a la deriva a 23 milles nàutiques al nord d’Eivissa. A bord hi havia Mary Gavin, viva, visiblement esgotada, però conscient. Va ser rescatada immediatament i traslladada a València per rebre atenció mèdica.
La troballa va sorprendre per la seva localització: era a una distància considerable de Formentera, fet que suggereix que les corrents la van arrossegar durant dies mar endins. La seva embarcació va ser remolcada per Salvament Marítim fins a Eivissa. La seva història, que havia començat com una excursió senzilla, es va convertir en una lliçó sobre la fragilitat humana davant el mar, malgrat que les condicions meteorològiques aquell dia eren excepcionals per a la navegació.
Sóc Ramón Tur, qui està al darrere de tot el que s’escriu i es fotografia en aquesta web sobre Formentera.
Vaig descobrir l’illa el 1972 quan els meus pares, a bord de la mítica Joven Dolores, em van portar per primera vegada a passar uns dies de vacances des d’Eivissa i aquell va ser un amor a primera vista que, amb el pas del temps, s’ha reforçat fins a convertir Formentera en el meu lloc de residència des de fa molts anys.
Si ho desitges, pots seguir-me al perfil d’Instagram @4mentera.com_
