Iot Attila

Encallat a Formentera

Formentera, 1 de juliol de 2025

A les aigües cristal·lines que envolten Formentera, l’estiu no només porta turistes a la recerca de sol i platges idíl·liques, sinó també un intens trànsit d’embarcacions d’esbarjo, iots de luxe i llanxes ràpides, sobretot procedents d’Eivissa.

Aquest constant anar i venir converteix la zona en una de les més transitades de la Mediterrània, cosa que incrementa notablement el risc d’incidents en l’entorn marítim. Les costes de Formentera, amb els seus bancs de sorra i zones de poca profunditat, són especialment vulnerables a encallaments, avaries i altres contratemps que, de vegades, activen els protocols de rescat marítim de les escasses dotacions amb què compten les Pitiüses.

Avui mateix, dos incidents han evidenciat la delicadesa d’aquesta situació: d’una banda, el superiot de luxe Attila ha quedat encallat prop d’es Pujols, i de l’altra, una fumera a la sala de màquines d’una llanxa amb bandera alemanya a les proximitats de s’Espalmador ha encès les alarmes.

Aquest tipus d’episodis, cada vegada més freqüents, refermen la importància de la prudència, el respecte per les normatives nàutiques i la preparació tècnica de les tripulacions que naveguen per aquestes aigües.

Superiot Attila

Dimarts passat, cap a les 14:30 h, l’imponent superiot Attila va quedar encallat en una zona de poca profunditat prop d’es Pujols, més concretament damunt la seca coneguda com a “Sa Roqueta”, davant la platja de Ses Canyes, a la costa est de Formentera. L’embarcació, construïda a Itàlia l’any 2019 i valorada en 70 milions de dòlars, navegava per la zona quan, per causes encara no aclarides, va acabar atrapada.
L’Attila, amb 64 metres d’eslora, cinc cobertes, un heliport, piscina, spa i allotjament per a 12 convidats i 18 tripulants, és la major embarcació construïda pel drassaner italià Sanlorenzo, i ha estat reconeguda pel seu disseny d’interiors amb premis internacionals. Propulsat per motors Caterpillar, pot arribar als 17 nusos i recórrer 6.000 milles nàutiques sense repostar.

Malgrat la magnitud de l’incident, no s’ha informat de danys immediats al casc ni al medi ambient. Tanmateix, es tracta d’una operació delicada, ja que extreure una embarcació d’aquestes dimensions d’aigües somes implica riscos tant estructurals com ecològics.

Actualització a 2 de juliol

Un dia després de l’incident en què va quedar encallat sobre una zona rocosa davant la platja de Ses Canyes, el superiots Attila va aconseguir alliberar-se pels seus propis mitjans. Això va passar després que Capitania Marítima sol·licités a l’armador la presentació d’un pla de reflotament i la realització d’una inspecció del casc per verificar-ne l’estat de seguretat.

Posteriorment, el superiots es va traslladar al port de Marina Eivissa, a l’illa veïna, atenent una petició del capità marítim. Allà se li farà una inspecció MOU, un procediment de seguretat que Capitania Marítima aplica a embarcacions estrangeres.

Ensurt a s’Espalmador

El mateix dia, una llanxa motora amb bandera alemanya va patir una avaria mecànica mentre es trobava fondejada a la zona de s’Espalmador. Des de la sala de màquines va començar a sortir una densa columna de fum negre que va alertar les embarcacions properes.
Diverses semirígides s’hi van acostar ràpidament per socórrer la tripulació, mentre des del Centre de Coordinació de Salvament Marítim de Palma es mobilitzava la Salvamar Naos, a punt per intervenir si era necessari. Afortunadament, la mateixa tripulació va aconseguir resoldre l’avaria abans que la situació empitjorés.

Sentit comú i responsabilitat

Aquest tipus d’episodis, cada vegada més freqüents, refermen la importància de la prudència, el respecte per les normatives nàutiques i la preparació tècnica de les tripulacions que naveguen per aquestes aigües.
Els incidents de l’Attila i de la motora a s’Espalmador són un recordatori que, fins i tot en escenaris idíl·lics, els riscos hi són presents. La vigilància, la coordinació i el respecte per les normes marítimes són essencials per evitar que allò que comença com un dia de navegació acabi convertint-se en un problema ambiental o de seguretat.

I m’agradaria afegir que, a títol personal, m’encantaria que les embarcacions fondejades prop de la costa tinguessin terminantment prohibit posar música alta per no molestar els que estem tranquil·lament estirats a la platja.
Hi ha poques coses que m’emprenyin més que un grup de maleducats a la seva llanxa, amb la música a tot volum, fondejats prop de la costa i sense importar-los gens ni mica fastiguejar la resta de gent que volem gaudir del mar i de la tranquil·litat, i no podem, per culpa de la música (normalment) techno que vomiten els altaveus de la seva embarcació.